Pastilles contra el dolor aliè

jueves, diciembre 02, 2010
Volia fer publicitat d'una iniciativa de metges sense fronteres que he vist avui.

Es diu "Pastillas contra el dolor ajeno", i aquí hi ha el link : http://www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/

Es un acte simbólic, però alhora, de gran impacte. Comprant aquesta caixa de caramels de venda exclusiva a farmàcies, i al preu de només 1 euro, estàs col.laborant en una campanya solidària d'ajuda a malalts oblidats.



Al primer món, si et fa mal alguna cosa tens pastilles per a mitigar quasibé tots els dolors. Però. .. ¿qué pasa si el que et fa mal es el dolor aliè, el dolor dels que no tenen pastilles per a curar el seu patiment?
No es genial, que nosaltres que tenim pastilles de quasi tot, poguem prendre'ns una per calmar el dolor dels que no en tenen?

Salut

Nou repte pel 2011

lunes, noviembre 29, 2010
Doncs sí. Després d'un magnífic 2010, atlèticament parlant. Després de debutar en marató a Barcelona, en distània Mig Ironman a Balaguer, i de quedar-ne satisfet d'ambues, em mereixia un descans. Be, això es el que he fet. Intentar gaudir d'alguns triatlons durant el pre-estiu i l'estiu. Banyoles, Triatló de la Vila, etc... Sense agobios, disfrutant-los.

Però, era hora de buscar nous objectius. D'intentar buscar aquell punt de motivació, que et fa gaudir de veritat d'aquestes coses. I juntament amb les meves kabretes, varem decidir que el primer dels objectius per el 2011 era, baixar de 3:30h. a la Marató de Sevilla



Fa 5 setmanes que hem començat un plannig com deu mana, ja era hora!! La veritat es que està sent dur, però els resultats es van notant. Ahir mateix, mitja de Tarragona. MMP amb 3 minuts menys que l'any passat. I amb molt bones sensacions.

Be, Sevilla ens espera al Febrer. A veure que hi passa.

Salut

Previ Mig Ironman de Balaguer - 5 dies per la cita de l'any

lunes, junio 14, 2010

Doncs ja el tenim aquí. Aquest 2010, tenia per a mi dues grans cires, dues cites en majúscules. L'una, la Marató de Barcelona el mes de Març. L'altre, la més agosarada, la més boja, la més excitant, aquest triatló de llarga distància, el Mig Ironman de Balaguer.

Cert es que, la meva experiència en el món del Triatló es mes aviat irrisoria. Amb un parell de competicions Sprint i un Olímpic, de ben segur que els més puristes dirien que es una bogeria. Potser tindrien raó. Però, si no ho fos, ho fariem? Sincerament, crec que no. No ens enganyem, però. Darrera d'aquest Mig Ironman, hi ha molts quilòmetres d'entrenament. I quan dic molts, vull dir moltissims. A la carretera amb la bicicleta, al mar i la piscina nedant, i als carrers, corrent. Han estat uns mesos de no parar, de combinar-te els horaris per poder agafar la bici, escapar-te a la piscina o sortir a correr. I ara per fi arriba la recompensa a tot això en forma d'un Triatló, que espero sigui espectacular, en tots els sentits.

I ara be l'hora d'especular. Sincerament, l'ùnic que pretenc es acabar la cursa. I acabar en condicions com per a poder agafar el cotxe i tornar cap a casa. Però si, sempre hi ha, per molt que diem que l'únic que pretenem es acabar, un temps de referència, el qual volem batre. En el meu cas, les 6 hores i mitja. Si a més d'acabar la cursa, consegueixo fer-ho en menys de 6:30:00'' serà tot un èxit.

 En fi, ara toca patir els nervis, i no cansar massa el cos ni la ment, durant aquesta setmana. Tot esperant un dissabte 19 de Juny, que de ben segur no oblidaré mai.

Salut

Triatló Olímpic de Gavà

martes, junio 08, 2010
Bones,

fa dies que no faig cap crònica. De fet, encara no he fet la de la Marató de Barcelona d'enguany. Ara però, faig la del primer triatló de la temporada, i test definitiu de cara al Mig Ironman de Balaguer el 19 de Juny.



Debut ...

Debut en distància olímpica, pel que anava molt perdut en quant a temps, tant parcials com finals. Em semblava que arribar just per sota de les 3 hores seria un bon resultat.


Just abans de començar, la mateixa tònica que a totes les curses. Ens trobem amb les kabretes i demès correcats, i el meu cunyat Albert. La fem petar, riem, i ens fem pasar els nervis els uns als altres. Es genial frivolitzar abans de les curses amb ells, la veritat es que et treu molt el nerviosisme pre-competició.
L'error del dia ve ara, el qual en vaig pagar les conseqüències mes endevant. 20 minuts abans d'entrar a l'aigua, mentre ens posàvem els neoprens, l'Albert i jo ens mengem un plàtan entre els dos. Ens acostem a l'aigua, i comença el Triatló.


Swim ...

Sona el xiulet i arrambat a la part dreta, reconec que la poca experiència que tinc evita que em posi al mig d'una sortida de triatló una segona vegada. Ens posem a l'aigua i a priori havia de nedar amb l'Albert BP, evidenment el perdo en menys de mig minut. Començo bastant atabal.lat, molts cops, un tio que em pasa literalment per sobre, m'agobio, m'ho noto a les pulsacions, que se'm disparen. Amb això arribem a la primera boia. Li dinem la volta i ara la cosa canvia molt. Tenim el suficient espai per a nedar tranquils. Així que poso la meva velocitat de creuer, buido la ment, i simplement nedo, nedo, i segueixo nedant. Sense adonar-me, la segona boia, sortim de l'aigua per fer la segona volta, i continuo nedant sense pensar en res. L'última recta se'm fa una mica pesada però llavors recordo la pasta que m'he gastat en el neoprè i lo be que m'està anant. Per fi, surto de l'aigua i el primer que faig es mirar el rellotge, al.lucino!! 31 minuts i escaix!! He anat molt mes ràpid del que em pensava i em noto molt sencer. Això em motiva moltissim. Corro fins la bici. Temps oficial : 32:34.



Bike ....
Entro al boxs i em sorprenc de veure la bici del meu cunyat i no veure'l a ell. Això vol dir que vaig molt i molt be. Em trobo l'Albert (75), i intueixo que he surtit el segon de l'aigua (del grupet). Faig el que em sembla una ràpida, però no molt, transició. Agafo la bici i enfilo direcció Gavà. De seguida atrapo l'Albert (75), aguanto una estona amb ell i tiro endevant. Els primers quilometres vaig sol, un pal. La diferència de rodar en grup o fer-ho sol es brutal. Atrapo un tio, i ens agafa un grup rapidet, ens hi acoplem. Rodem molt ràpid, massa per mi, però m'hi aguato ben be tota la primera volta. A la segona se'n van. Ens quedem el noi i jo i un tercer corredor que agafem mes endevant, i ens anem donant relleus ja fins al final de la cursa. Dona gust trobar un company amb el que no cal ni dir mitja paraula, només amb una mirada t'entens i t'ajudes donant relleus per a poder arribar els dos amb el major nombre de forçes possibles al final de la bici. Per cert, un gustasso anar-se creuant i animant a la resta de Correcats pel camí. Arribo a boxs, el primer dels correcats de la meva sortida. Temps oficial, comptant les dues transicions: 1:19:12


Run ...

I aquí pago l'error del principi. Deixo la bici i surto corrent. Em trobo l'Aurora animant i fent fotos, li faig algun crit, (merçi guapissima). Surto dels boxs i veig que arriba en Sergi amb la bici (Serju16). Estic content perquè tinc la sensació que m'està surtin un triatló de puta mare. I comença el suplici. Només sutir dels boxs i apretar a còrrer, ja noto un dolor a l'estomac molt fort, punxades i dolor que em fan parar. No ho entenc. Què em pasa? Camino una mica i intento còrrer de nou. No puc. El dolor es molt fort, i em venen arcades, amb el regust de plàtan i ho entenc tot. El maleït plàtan que he menjat 20 minuts abans d'entrar a l'aigua, segurament m'ha provocat un tall de digestió. Intento còrrer però es impossible, no puc. Camino, intento no quedar-me aturat, però el dolor es molt fort. M'avança en Serji que al.lucina al veurem parat i em pregunta, li dic que tiri, que no es res. Van arribant la resta de Correcats i tots em pregunten i m'animen. He de dir que si no es pels seus ànims cada cop que ens creuàvem segurament hagués abandonat. Merçi companys! En això que m'atrapa l'Albert, el meu cunyat, i sorpresa! està igual que jo. Haviem compartit el plàtan abans d'entrar a l'aigua, i li havia pasat el mateix. Anem junts, caminem, trotem, parem, tornem a trotar, caminar i així un suplici fins la fi de la primera volta, 5 qm. L'Albert em diu que ell es retira, que no pot més. Jo li dic que acabo, no que sigui caminant, i mentre ell enfila la linea d'arribada, jo dono la volta i torno a fer el mateix recorregut, 5 qm's més. L'Uri (TBID) em veu agafant-me la panxa, i li faig gestos intentant dir-le que em fa molt mal i que no puc. Em crida que begi molta aigua, i li faig cas. M'atiborro d'aigua, em paro als avituallaments i en bec moltíssima. I per variar, tenia raó, em trobo una mica millor, lo just per poder trotar els últims 4 quilometres sense para, però a ritme cotxinero. I arribo a meta entre crits d'ànims en un temps parcial de 58:49, i un total de 2:50:35.



Conclusions ...

La primera i més important es que no he de menjar amb tant poc temps abans de començar. Aquesta es clara! La segona, es que m'adono cursa rere cursa, triatló rere triatló, l'important que son els ànims dels companys i amics.
Altres conclusions, son que la previsió de les 3 hores no era molt bona. Si no hagués tingut el problema del tall de digestió, hagués rondat entre 2:40:00 i 2:45:00. I això per mi es un temps increible. A més, de cara a Balaguer, se que estic a punt. Tant a l'aigua, on el curs de natació m'està anant de fàbula, com a la bici, tot i que entreno molta muntanya i Gavà era pla, com al còrrer, la disciplina que per ser corredor portem mes entrennada. Ara només resta, creuar els dits, i si fos creient resaria perquè a Balaguer les coses surtin, com a mínim, mitjanament be.



Mençió especial ...

Voldria fer una mençió especial a en Quim Raïch, un company triatleta que va perdre la vida en aquest triatló. Voldria donar tots el meus ànims a la seva família i amics, a la seva dona, i als seus dos fills. Aquestes, son circumstàncies que un no enten, circumstàncies que escapen de tota lògica, i de tot raonament. Fan que tota la resta passi a un segon pla. Quim, allà on siguis, descansa en pau.



Salut

Alexandra Panayotou corrent 24 hores per l'esport adaptat juntament amb LA MAQUINISTA

Aquest proper dijous dia 10 de juny, l'Alexandra Panayotou realitzarà el seu proper desafiament. Correrà 24 hores al Centre Comercial La Maquinista per l'esport de discapacitats. El circuit que utilizarà l'Alex serà d'uns 1300 metres al voltant de La Maquinista, i en cada volta entrarà uns metres dins el centre mateix, a la planta baixa.

En este desafiament solidari, l'Alex convida a la gent a venir i còrrer unes voltes o unes hores amb ella per recaptar fons per a l'esport de discapacitats.

El Centre Comercial de La Maquinista donarà 1€  per cada persona que vingui per còrrer amb ella. Us heu d'apuntar amb l'equipo de l'Alex que estarà a l'entrada de la planta baixa de La Maquinista.

A més, La Maquinista donará 1€ por cada km recorregut per l'Alex.

Tots els diners estan destinats cap a l'esport adaptat.

L'Alex estarà corrent desde el dijous dia 10 de juny a les 12:45 fins el divendres dia 11 de juny a les 12:45, quan farà la seva arribada juntament amb la cel.lebració del 10è aniversari de La Maquinista.

Convida a tota la gent qe vulgui a posar-se les sabatilles i acompanyar-la. Cada pasa feta, serà una ajuda més per altres.

A més, la ultrafondista grega convida a tothom a que porteu les vostres sabatilles usades, ja que hi haurà un punt de Sabatilles Solidaries, el projecte solidari de Corredors.cat. Es recolliran sabatilles usades que estiguin en bones condicions per a destinar-les a ONGs.

Ara més que mai, hi haurà una raó per a posar-te les sabatilles i venir a còrrer una mica! Cada persona significa 1€ més per ajudar a que tots poguem disfrutar de l'esport.

Ànims! Porta als teus amics i que aquests portin els seus ... ¡A Kilometrar!

Us deixo el link a la web de l'Alex: Alexandra Panayotou

I un link al projecte de Sabatilles Solidaries de Corredors.cat: Corredors.cat

Salut

Motivació

Chris Sharma, per mi un dels millors escaladors que hi ha hagut. Anyoro els temps en que em passava el dia a les parets. Els temps d'aire pur, de muntanya, de vertigen, de lluita constant, de dits destrossats. I de tant en tant, quan un necesita motivació, es mira aquestes proeses, ja que en aquests videos n'hi acostuma a haver de sobres.


Per tu.

viernes, marzo 05, 2010
En les grans fites, i la d'aquest diumenge n'es una, i de ben gran, un sol buscar un motiu per a fer-les. Un motiu a qui o que dedicar l’esforç, el patiment i la recompensa, sobretot la recompensa. Un intenta que, durant tot el trajecte, aquest motiu l'acompanyi a cada pasa, a cada esforç, que no el deixi sol.

Sovint ens n'oblidem, i jo el primer, que, el que fa que les coses valguin la pena, sempre va associat a compartir-les.

Ella es el motiu.

Ella es la pregunta i es la resposta. Ella es la motivació i es les ganes. Es Ella. Ella que no em veu però em mira, Ella que no em sent però m’escolta, Ella que no em toca, però noto la seva mà, Ella que no camina, però m’acompanya, Ella que no diu, però em parla, Ella que ja no hi és, però la sento al meu costat.  

Ella. Tu.

Per tu. Tu que m’has creat, que em veus créixer, que em vigiles y em cuides. Per tu, que m’ho has donat tot i ho segueixes fent. Per tu, que m’entens, que em coneixes, i tot i així m’estimes. Per ser la  millor persona que he conegut mai. Perquè si hagués pogut triar, t’hagués triat a tu. Per tu que ja no hi ets, però sempre hi seràs.

Per tu.

T’estimo.

5313

martes, marzo 02, 2010
5313, el meu dorsal,

7 de Març, el dia de la cursa,

42195 metres que em separen de la fi,

12078 persones que diumenge ompliran els carrers de Barcelona.



Falten 5 dies.

Aquest diumenge, després de molts mesos, de bons i mals moments, després de tants quilòmetres d'entrenament, de lesions, de pasar-ho be, de curses varies, d'estones amb els companys, tot desapareix.

Aquest diumenge, un es trobarà envoltat de 12077 persones més, que com ell, intentaran acabar la Marató de Barcelona.

Aquest diumenge, un es trobarà realment sol. La solitud que sol embargar-te a l'inici de cada cursa, aquest cop serà culpidora.

Aquest diumenge, un s'enfronta a les seves pors, a les seves fobies, a les seves virtuds i les seves mancançes, al seu coratge, al seu valor.

Aquest diumenge, un tindrà 42195 metres, per combatre contra si mateix.

Aquest diumenge, espero sortir-ne victorios.

Salut

Mitja de Terrassa + Tirada prèvia.

domingo, febrero 07, 2010
Fa dies, d'aquets Mitja, però volia escriuren quatre ratlles. Haviem quedat amb en Mikelo, i els Alberts (Stone i BP) en fer una tiradeta prèvia a la Mitja de cara a la Marató de Barcelona.



El que vem fer van ser 7 quilòmetres abans de començar la cursa i enganxar-nos a la sortida just al fnal. En total 28 quilometres, mai n'havia fet tants, a un ritme mig de 5'30/qm. En resum, una matinal tranquila i molt agradable. Vem estar de xarrera tota la cursa amb l'Albert (BP), l'altre Albert (stone) va tenir que posa el fre degut a unes molèsties que avui, ja podem dir que no te. Una altra mitja al sac, i mes aprop de la Marató.

Mitja Marató de Sitges 2009

viernes, enero 15, 2010
Quin fred! Això va ser el que vaig pensar diumenge al matí quan arribava a Sitges a quarts de vuit del matí, per recollir el dorsal de la cursa. -3,5º marcava el termòmetre d'una farmàcia a l'entrada del poble. Aparco i recullo el dorsal i la bossa del corredor, i em dirigeixo a um bar a esmorzar una mica i prendre cafè.

Em trobo amb dues de les inseparables kabretes d'aquests actes, en Fast (Oriol) i en Mikelo. Fem el cafè i la fem petar una estona, feia dies que no ens veiem. Sortim a fer la foto de rigor pre-cursa, i ens trobem a la familia Correcat.




Amb això que ens canvien i començem a escalfar, pel passeig marítim de Sitges. El millor es que ha sortit el sol, i la temperatura puja ben be 7 o 8 graus. Temperatura ideal doncs per correr. I comença la Mitja, primers quilometres be, duia 10 dies sense entrenar i surto sense forçar gaire. Mitges de 5'00 min/qm als primers quilometres. En Mikelo i l'Oriol van mes forts i tiren endavant.




Enfilem la carretera de Vilanova, com costa la pujada. El millor d'aquesta part es que et creues amb el corredors que van mes ràpid i ja venen de baixada. Em trobo amb en Mikelo, que va acompanyat d'en Jordi (Sir) i la Blanca, porten un ritme acollonant. Els crido ànims i segueixo pujant. Més amunt em trobo amb l'Oriol que també va de baixada, li pregunto com va i em diu que be, però fa mala cara, ja al inici tenia molèsties als cuàdriceps i em sembla que no va gens be.




Enfilo jo la baixada de tornada cap a Sitges, i em trobo un Correcat amb el que la fem petar uns quants quilòmetres fins que li posa un pinyó mes petit i tira endavant. Tota la resta de cursa es pels carrers de Sitges. No es el meu tipus de cursa doncs jo soc mes de pocs girs i carretera i manta, però m'agrada molt rodar per aquí dins, a més que hi ha força gent animant i això sempre motiva.

Total que després d'arrosegar-me les últims 4 quilòmetres, els paso molt malament, culpa dels turrons i la falta d'entrenament durant les festes, arribo a meta. Temps de 1h45:31 a una mitja de 5'00 min/qm. Temps que després d'una compensació per part de la organització, es veu que vem fer uns 400 metres de mes, queda en uns 1h44:04 que no està gens malament donat el meu estat a l'inici.

Menció especial a la pujada del darrera l'esglèsia, una rampa curta, però brutal.

L'Oriol acaba molt tocat, dels cuàdriceps i animicament, tot i que no ho digui. Ànims kabreta, ets un crac.
I en Mikelo, que dir, tiempazo per variar, entra al darrera d'en Jordi i la Blanca, qui a aconseguit el temps per anar a NY, felicitats Blanca.

Ara, descansar i cap a la Mitja de Terrassa, que intentarem fer de llebre de l'Albert(Stone), a veure que tal.