Mitja Marató de Sitges 2009

viernes, enero 15, 2010
Quin fred! Això va ser el que vaig pensar diumenge al matí quan arribava a Sitges a quarts de vuit del matí, per recollir el dorsal de la cursa. -3,5º marcava el termòmetre d'una farmàcia a l'entrada del poble. Aparco i recullo el dorsal i la bossa del corredor, i em dirigeixo a um bar a esmorzar una mica i prendre cafè.

Em trobo amb dues de les inseparables kabretes d'aquests actes, en Fast (Oriol) i en Mikelo. Fem el cafè i la fem petar una estona, feia dies que no ens veiem. Sortim a fer la foto de rigor pre-cursa, i ens trobem a la familia Correcat.




Amb això que ens canvien i començem a escalfar, pel passeig marítim de Sitges. El millor es que ha sortit el sol, i la temperatura puja ben be 7 o 8 graus. Temperatura ideal doncs per correr. I comença la Mitja, primers quilometres be, duia 10 dies sense entrenar i surto sense forçar gaire. Mitges de 5'00 min/qm als primers quilometres. En Mikelo i l'Oriol van mes forts i tiren endavant.




Enfilem la carretera de Vilanova, com costa la pujada. El millor d'aquesta part es que et creues amb el corredors que van mes ràpid i ja venen de baixada. Em trobo amb en Mikelo, que va acompanyat d'en Jordi (Sir) i la Blanca, porten un ritme acollonant. Els crido ànims i segueixo pujant. Més amunt em trobo amb l'Oriol que també va de baixada, li pregunto com va i em diu que be, però fa mala cara, ja al inici tenia molèsties als cuàdriceps i em sembla que no va gens be.




Enfilo jo la baixada de tornada cap a Sitges, i em trobo un Correcat amb el que la fem petar uns quants quilòmetres fins que li posa un pinyó mes petit i tira endavant. Tota la resta de cursa es pels carrers de Sitges. No es el meu tipus de cursa doncs jo soc mes de pocs girs i carretera i manta, però m'agrada molt rodar per aquí dins, a més que hi ha força gent animant i això sempre motiva.

Total que després d'arrosegar-me les últims 4 quilòmetres, els paso molt malament, culpa dels turrons i la falta d'entrenament durant les festes, arribo a meta. Temps de 1h45:31 a una mitja de 5'00 min/qm. Temps que després d'una compensació per part de la organització, es veu que vem fer uns 400 metres de mes, queda en uns 1h44:04 que no està gens malament donat el meu estat a l'inici.

Menció especial a la pujada del darrera l'esglèsia, una rampa curta, però brutal.

L'Oriol acaba molt tocat, dels cuàdriceps i animicament, tot i que no ho digui. Ànims kabreta, ets un crac.
I en Mikelo, que dir, tiempazo per variar, entra al darrera d'en Jordi i la Blanca, qui a aconseguit el temps per anar a NY, felicitats Blanca.

Ara, descansar i cap a la Mitja de Terrassa, que intentarem fer de llebre de l'Albert(Stone), a veure que tal.

0 comentaris:

Publicar un comentario en la entrada