Objectiu a la vista ... Marató Barcelona 2010

lunes, octubre 26, 2009
Doncs sí,

la Marató de Barcelona 2010.



La veritat es que des que vaig començar a còrrer ara deu fer un any i pocs mesos, la Marató, els 42.195 metres, Filipides, es quelcom que et ronda sempre en la ment. Al principi es un somni molt llunyà. Un lloc on només alguns privilegiats i tenen accés.


Amb el temps, aquí com en tot, aprens a desmitificar les coses. Tot i que no per aquesta raó, tinguin menys valor, o deixis de somiarles.

Ara ha arribat el dia en que els somnis es converteixen en projectes reals. El dia en que comença el meu propi viatge de Filipides. A partir d'ara, només em separa del meu Atenes, quilòmetres i quilòmetres d'entrenament, de suor i de treball.

Només espero que arribat el dia, pugui mirar enrera i dir que ha valgut la pena.



Salut

Garmin Triatló Barcelona. Per fi!!!

lunes, octubre 19, 2009
Be, ja he debutat en un Triatló. A casa, a Barcelona, en modalitat Sprint. I n’estic tan content!!

Pre:
Al matí he quedat amb l’Albert, un amic, a casa a les 8.30 per anar tirant amb la bici cap a als boxs, i poder animar una mica els companys Correcats. M’he llevat amb temps per esmorzar una mica, i pasar pel WC, pas indispensable abans de qualsevol cursa, es culpa dels nervis.
Arrivem a boxs, i em trobo a en Niel, i en Stone_apo. La fem petar una estona, mentre fotem crits a en Nacho, en Miquel, en Jordi i l’Oriol quan els veiem pasar amb la bici, pel costat dels boxs. Sento enveja sana, ja tinc ganes de començar. I em poso mes nervios.
Ens maregen una mica amb l’inici del nostre grup, però no m’afecta. Ens anem cap a la platja, ara mes histèric que no pas nerviós.


L'Albert i jo.

Aigua:
Sona el xiulet de sortida, be jo no el sento, però com que tothom surt corrents cap a l’aigua doncs jo també. Perdo de vista l’Albert, el meu amic, el Niel i l’Stone_apo. Ha estat estressant, m’han donat cops de puny, cops de colze, patades al cap, ha estat increible. No de mal rotllo, era com un circ de gladiadors on tothom intenta salvar la vida, igorant que pels quatre costats estas rodejat de mes gladiadors que estan igual que tú. Total entre l’agobio de la gent i les macro-onades, surto de l’aigua marejadissim. Ni m’he n’adono que hi ha un avituallament, i tiro cap amunt.
Total: 15:48 + 2 minuts pel tros de la platja al box, segons diuen.

T1: Com costa de treure el neoprè. Perdo el que em sembla moooolt temps. Total: 3:45


Verano azul!! ;-)

Ciclisme:
Per mi, la part mes divertida de les 3 amb molta diferència. M’ho he pasat tant be amb la bici. A estones sol, després amb grup, donant relleus, “chupant” roda, adelantant, plegant, bufff. Ha sigut genial. A mes, aquí tenia gent animant i fent fotos. En aquests moments t’adones de l’ho important que es, i el que arriva a estimular que et donin ànims, i mes personalitzats. A mi m’omple d’energia, i de valor.
Total: 31:20 (mitja de 38,3 km/h)

T2: Una mica mes ràpid. Total: 1:54


En Miquel donant ànims en la part de còrrer. Merçi Miquel!

Correr:
Bé, aquest es el nostre punt fort, i he de dir que ho he comprobat. Mai havia avançat tanta gent mentre corria. Al principi no hi entenia perquè jo anava bastant petat. Em deia, no pot ser, o jo no vaig tan malament o la gent va fatal. Suposo que era una barreja de les dues coses, doncs, hi havia gent mooolt tocada en el tros de correr. Veig un mono correcat al davant, l’atrapo i ens donem anims mutuament, en Quimg, un plaer Quim. Per mi, aquesta part era moooolt curta. Amb això que arribo a meta, em donen els últims crits i ànims, i entro a meta emocionat. Mirant amunt dedicant el que per mi es una victoria personal i un moment molt especial a algú molt especial.
Total: 18:55 Mitja de 3:47. (Està clarissim que no hi havia 5 km)

Temps final 1:11:40 Lloc 219.


Finishers

Conclusions:
El temps es el de menys, a mes que està desvirtuat per la incorreció de les distàncies. Personalment, ha estat increible. He gaudit com un nen. Tornaré a repetir un Tri si o si, sens dubte. Ara, però, mirant als olímpics, de cara a la temporada vinent. Se que hi ha coses malt organitzades, i que podien estar molt millor, però, no ho criticaré. Organitzat un event d’aquest tipus a Barcelona, i amb tanta gent, es moooolt difícil, així que jo els felicito, i els encoratjo a tornar-ho a fer l’any que ve, això si, intentant corretgir algunes coses.

Salut.

Falten dos dies

viernes, octubre 16, 2009
Dos dies ....


Ahir vaig fer l'últim entrenament. Ja no hi ha volta enrera.
En 48 hores estarem a peu de platja, amb els nervis a flor de pell. Amb la mirada fixa a l'horitzó que dibuixa el mar intentant arribar al cel, i la ment intentant convènçer l'ànima, una vegada i una altra, que si estas aquí, es perquè la feina està feta. I si la feina està feta, tot anirà be.

Anirà be?

Pre Garmin Triatló de Barcelona

miércoles, octubre 07, 2009
Ja està fet.

Dorsal 2106.

Hora de sortida, les 11:10.

750 metres al mar, 20 quilòmetres en bicicleta, i 5 quilòmetres corrent, per la ciutat de Barcelona, a casa. Es el que m'espera el diumenge que ve, 18 d'Octubre, com a conseqüència d'haver-me inscrit al que serà el meu primer Trialó. El Garmin Triatló de Barcelona.

Darrera de tot això, hi ha molta suor, molts quilòmetres corrent, moltes sortides en bici, i molts dies de piscina i sortides a mar obert. Aquestes últimes en companyia del Novatos del Triatló, un meravellos grup de gent amb el mateix objectiu que jo, companys de l'associació Corredors.cat (www.corredors.cat).

Ara, a falta de 10 dies, començo a tenir la sensació típica dels moments previs a una cursa. Els nervis. Només que no falten 10 minuts, falten 10 dies.

Quines ganes de començar!!!!