Motivació

Chris Sharma, per mi un dels millors escaladors que hi ha hagut. Anyoro els temps en que em passava el dia a les parets. Els temps d'aire pur, de muntanya, de vertigen, de lluita constant, de dits destrossats. I de tant en tant, quan un necesita motivació, es mira aquestes proeses, ja que en aquests videos n'hi acostuma a haver de sobres.

Per tu.

En les grans fites, i la d'aquest diumenge n'es una, i de ben gran, un sol buscar un motiu per a fer-les. Un motiu a qui o que dedicar l’esforç, el patiment i la recompensa, sobretot la recompensa. Un intenta que, durant tot el trajecte, aquest motiu l'acompanyi a cada pasa, a cada esforç, que no el deixi sol.

Sovint ens n'oblidem, i jo el primer, que, el que fa que les coses valguin la pena, sempre va associat a compartir-les.

Ella es el motiu.

Ella es la pregunta i es la resposta. Ella es la motivació i es les ganes. Es Ella. Ella que no em veu però em mira, Ella que no em sent però m’escolta, Ella que no em toca, però noto la seva mà, Ella que no camina, però m’acompanya, Ella que no diu, però em parla, Ella que ja no hi és, però la sento al meu costat.  

Ella. Tu.

Per tu. Tu que m’has creat, que em veus créixer, que em vigiles y em cuides. Per tu, que m’ho has donat tot i ho segueixes fent. Per tu, que m’entens, que em coneixes, i tot i així m’estimes. Per ser la  millor persona que he conegut mai. Perquè si hagués pogut triar, t’hagués triat a tu. Per tu que ja no hi ets, però sempre hi seràs.

Per tu.

T’estimo.

5313

5313, el meu dorsal,

7 de Març, el dia de la cursa,

42195 metres que em separen de la fi,

12078 persones que diumenge ompliran els carrers de Barcelona.

Falten 5 dies.

Aquest diumenge, després de molts mesos, de bons i mals moments, després de tants quilòmetres d'entrenament, de lesions, de pasar-ho be, de curses varies, d'estones amb els companys, tot desapareix.

Aquest diumenge, un es trobarà envoltat de 12077 persones més, que com ell, intentaran acabar la Marató de Barcelona.

Aquest diumenge, un es trobarà realment sol. La solitud que sol embargar-te a l'inici de cada cursa, aquest cop serà culpidora.

Aquest diumenge, un s'enfronta a les seves pors, a les seves fobies, a les seves virtuds i les seves mancançes, al seu coratge, al seu valor.

Aquest diumenge, un tindrà 42195 metres, per combatre contra si mateix.

Aquest diumenge, espero sortir-ne victorios.

Salut

Mitja de Terrassa + Tirada prèvia.

Fa dies, d'aquets Mitja, però volia escriuren quatre ratlles. Haviem quedat amb en Mikelo, i els Alberts (Stone i BP) en fer una tiradeta prèvia a la Mitja de cara a la Marató de Barcelona.

El que vem fer van ser 7 quilòmetres abans de començar la cursa i enganxar-nos a la sortida just al fnal. En total 28 quilometres, mai n'havia fet tants, a un ritme mig de 5'30/qm. En resum, una matinal tranquila i molt agradable. Vem estar de xarrera tota la cursa amb l'Albert (BP), l'altre Albert (stone) va tenir que posa el fre degut a unes molèsties que avui, ja podem dir que no te. Una altra mitja al sac, i mes aprop de la Marató.

Mitja Marató de Sitges 2009

Quin fred! Això va ser el que vaig pensar diumenge al matí quan arribava a Sitges a quarts de vuit del matí, per recollir el dorsal de la cursa. -3,5º marcava el termòmetre d'una farmàcia a l'entrada del poble. Aparco i recullo el dorsal i la bossa del corredor, i em dirigeixo a um bar a esmorzar una mica i prendre cafè.

Em trobo amb dues de les inseparables kabretes d'aquests actes, en Fast (Oriol) i en Mikelo. Fem el cafè i la fem petar una estona, feia dies que no ens veiem. Sortim a fer la foto de rigor pre-cursa, i ens trobem a la familia Correcat.

Amb això que ens canvien i començem a escalfar, pel passeig marítim de Sitges. El millor es que ha sortit el sol, i la temperatura puja ben be 7 o 8 graus. Temperatura ideal doncs per correr. I comença la Mitja, primers quilometres be, duia 10 dies sense entrenar i surto sense forçar gaire. Mitges de 5'00 min/qm als primers quilometres. En Mikelo i l'Oriol van mes forts i tiren endavant.

Enfilem la carretera de Vilanova, com costa la pujada. El millor d'aquesta part es que et creues amb el corredors que van mes ràpid i ja venen de baixada. Em trobo amb en Mikelo, que va acompanyat d'en Jordi (Sir) i la Blanca, porten un ritme acollonant. Els crido ànims i segueixo pujant. Més amunt em trobo amb l'Oriol que també va de baixada, li pregunto com va i em diu que be, però fa mala cara, ja al inici tenia molèsties als cuàdriceps i em sembla que no va gens be.

Enfilo jo la baixada de tornada cap a Sitges, i em trobo un Correcat amb el que la fem petar uns quants quilòmetres fins que li posa un pinyó mes petit i tira endavant. Tota la resta de cursa es pels carrers de Sitges. No es el meu tipus de cursa doncs jo soc mes de pocs girs i carretera i manta, però m'agrada molt rodar per aquí dins, a més que hi ha força gent animant i això sempre motiva.

Total que després d'arrosegar-me les últims 4 quilòmetres, els paso molt malament, culpa dels turrons i la falta d'entrenament durant les festes, arribo a meta. Temps de 1h45:31 a una mitja de 5'00 min/qm. Temps que després d'una compensació per part de la organització, es veu que vem fer uns 400 metres de mes, queda en uns 1h44:04 que no està gens malament donat el meu estat a l'inici.

Menció especial a la pujada del darrera l'esglèsia, una rampa curta, però brutal.

L'Oriol acaba molt tocat, dels cuàdriceps i animicament, tot i que no ho digui. Ànims kabreta, ets un crac.

I en Mikelo, que dir, tiempazo per variar, entra al darrera d'en Jordi i la Blanca, qui a aconseguit el temps per anar a NY, felicitats Blanca.

Ara, descansar i cap a la Mitja de Terrassa, que intentarem fer de llebre de l'Albert(Stone), a veure que tal.