Road to Ironman ... l'inici del fi.

viernes, septiembre 30, 2011
3,8 ... 180 ... 42,2 ... Un ball de xifres que fa exactament 12 mesos, dibuixa una lenta dansa dins el meu cap. Aquell cap de setmana d'Octubre en que, acompanyat d'uns amics, varem veure un dels nostres acabar un Ironman a Calella. Aquell cap de setmana vaig tenir clar, quin era el meu somni esportiu.

Molts pensaments, i de diverses magnituds, han voltat la meva ment aquests mesos. El plantejament, l'inici del somni. Parlar-ho amb la Mire. I prendre la decisió. Vull probar de fer un Ironman. Sento que es el que vull fer, d'una manera tan clara com no havia sentit abans. 

Ara tocava decidir a on. Lanzarote, Niça, Roth, Salou, Calella ... molts destins on fer realitat un somni, tots ells igual de bons. Pero va ser Calella l'escollit. La proximitat a casa barrejat amb la por a allò desconegut van fer que em decantes per aquesta opció.

2 d'Octubre del 2011. Vaig grabar aquesta data amb foc al meu cervell. 3,8-180-42,2 i aquestes xifres les he interioritzat tant que ja formen part de mi. Tenia una feina molt dura per endevant, molta incertesa, milions de dubtes, i molta, molta por. Gracies a l'Uri, vaig conèrixer l'Iván (el Rayo). Ell m'ha estat portant els entrenaments durant aquests darrers 8 mesos. Mai t'estaré el suficientment agraït per ajudar-me com ho has fet, independenment de com acabi diumenge que ve. Crec que sense tú, hagués estat incapaç de tenir la constància necessaria per a poder afrontar una cosa com aquesta amb condicions.

Han estat 8 mesos llargs, durs, solitaris. Si hagués de triar una paraula per definir el que es un entrenament per a un Ironman, la paraula seria, soletat. En passes moltes d'hores sol, a l'aigua, al carrer i sobretot a la carretera. 

I malgrat tot, arriba el dia. No espero ni demano res. Hi ha masses variables que escapen al meu control, ja m'ho aniré trobant i intentaré solucionar el que passi.

3,8 .... 180 .... 42,2 .... un somni del que aviat despertaré.

Salut.

2 comentaris:

Krlos dijo...

Apa nen. Ja ho tenim fet. Fora nervis i preocupacions que tot el que havíem de fer, ho hem fet. ;-)

Lluís dijo...

Ara queda el més fàcil ... jejejeje

Publicar un comentario