Mitja Marató de Tarragona 2009

miércoles, diciembre 02, 2009
Tornava a Tarragona, després que l'any passat fes aquí a la meva primer Mitja Marató. En aquesta edicó de 2009, que forma part del meu entrenament de cara a la Marató de Barcelona de l'any que ve, l'objectiu era clar, baixar o almenys acostar-me a 1 hora i 40 minuts.

A les 7 del matí sortim de Barcelona, amb l'Oriol de Corredors.cat. Al arribar a Tarragona, ens trobem tot de gent de l'associació i la fem petar una estona. No em puc aguantar de dir que la organitzacio d'aquesta cursa em sembla espectacular. Els serveis, els voluntaris, zero cues, tot es perfecte. Be, com anava dient mentre la feiem petar ens fem la foto.


Foto Correcat

Be, s'acosten les 10 i després d'escalfar una mica ens posem sota l'arc de sortida. L'objectiu era clar, el Mikelo i l'Oriol (fast) volien acostar-se als 1h:35, i jo, als 1H40, com he dit abans. L'altre Oriol (Oriol_TBID), sortia una mica mes lent, doncs el dissabte s'havia fotut un tute amb la bicicleta.

Al pas pel quilometre 1 i l'Oriol (Oriol_TBID) ja m'atrapa, em diu que es troba be i anem junts. Be, la veritat es que em porta fins al final. Els primers quilòmetres no em trobo massa be. Em costa agafar el ritme, i pujo molt de pulsacions. Hi ha molts giravolts, alguns tobogans. Últimament em pasa molt això. No trobo el ritme fins que no porto ben be mitja hora corrent. No ho acabo d'entendre.


L'Oriol (oriol_TBID) i jo (nyef)

Van passant els quilòmetres i l'Oriol va controlant el pas per quilòmetre a la perfecció. En tot moment  controlem i sabem els segons per sota o per sobre que tenim en relació a l'objectiu. Apretem a les baixades, ens controlem a les pujades. Les males sensacions canvien quan pasem pel quilometre 10. Començo a trobar ritme, a estar mes tranquil, em baixen les pulsacions, i els quilometres ara no em costen de passar, sinó tot al contrari.


L'Oriol (oriol_TBID) i jo (nyef)

Ens anem creuant amb el Mikelo, l'Oriol el Jordi i la Blanca, la Carmeta. La veritat que es un gust aquest tipus de circuits doncs et pots anar donant ànims mutuament durant tot el recorregut.

La segona part de la cursa discorre arran de mar. Com m'agrada. Aquí ja vaig com una moto, em trobo genial, les cames responen. En arriabar al 20, com em trobaba tant be i teniem mes de 40 segons de ventatja sobre el previst apreto una mica. Em surt un últim quilòmetre estelar i jo pletòric. Entro a meta amb un temps de 1h38:54. I el millor, es que entro amb unes bones sensacions increibles.

Gràcies Oriol, per dur-me tota la cursa, i ajudar-me a controlar el ritme.

0 comentaris:

Publicar un comentario