la Marató de Barcelona 2010.
La veritat es que des que vaig començar a còrrer ara deu fer un any i pocs mesos, la Marató, els 42.195 metres, Filipides, es quelcom que et ronda sempre en la ment. Al principi es un somni molt llunyà. Un lloc on només alguns privilegiats i tenen accés.
Amb el temps, aquí com en tot, aprens a desmitificar les coses. Tot i que no per aquesta raó, tinguin menys valor, o deixis de somiarles.
Ara ha arribat el dia en que els somnis es converteixen en projectes reals. El dia en que comença el meu propi viatge de Filipides. A partir d'ara, només em separa del meu Atenes, quilòmetres i quilòmetres d'entrenament, de suor i de treball.
Només espero que arribat el dia, pugui mirar enrera i dir que ha valgut la pena.
Només espero que arribat el dia, pugui mirar enrera i dir que ha valgut la pena.
Salut
3 comentaris:
Yo debuté el año pasado... es increíble...
No em provoquis, no em provoquis!!!!
Jo espero debutar com tu el 2010 a veure com va. Sort en les teves pròximes curses.
Marathon man
Publicar un comentario