Esos locos que corren ...

Nou Repte 2011. Challenge Barcelona-Maresmes distancia Ironman

Doncs sí. Per fi m'hi he decidit.

http://www.challenge-barcelona.es/index.php

A 3 setmans i escaix de la primera gran cita de l'any a Sevilla, acabo de pagara la inscripció al Challenge Barcelona-Maresme en distància Ironman. Quina bogeria! Tota la raó del món, jo també ho penso. Però es ara o mai.

Mentre hi he estat donant voltes, i n'hi he donat moltes, em plantejava el perquè fer un Ironman. Suposo que buscava més una explicació de cara al demés, que no pas per mi mateix, perquè jo no ho necesitava. He buscat, i pensat, i m'ha estat impossible de trobar-ne un sol de motiu. Tinc la sensació que no n'hi ha de motius, es només perquè està allà. Pel sol fet d'exisitir. Perquè disfruto fent això, i perquè l'Ironman es la màxima expressió d'aquest esport que tant ens enganxa, en tots els sentits. 

La majoria de gent no ho entén. Quan els expliques que probablement estaras mes de 12 hores fotent-li "candela" al cos es soprenen, i no ho entenen. Crec que es ben normal. Segurament jo mateix fa 3 anys pensava el mateix. 

Ara, resten 9 mesos durs, molt durs. Probablement, mes durs que la mateixa prova. Però hi ha ganes, motivació, i la sort que la gent del meu voltant està amb mi. 

3,8 - 180 - 42 ... son només xifres. Xifres que volten pel meu cap sense parar. Distàncies. Fites. Sensacions.

Salut

Pastilles contra el dolor aliè

Volia fer publicitat d'una iniciativa de metges sense fronteres que he vist avui.

Es diu "Pastillas contra el dolor ajeno", i aquí hi ha el link : http://www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/

Es un acte simbólic, però alhora, de gran impacte. Comprant aquesta caixa de caramels de venda exclusiva a farmàcies, i al preu de només 1 euro, estàs col.laborant en una campanya solidària d'ajuda a malalts oblidats.

Al primer món, si et fa mal alguna cosa tens pastilles per a mitigar quasibé tots els dolors. Però. .. ¿qué pasa si el que et fa mal es el dolor aliè, el dolor dels que no tenen pastilles per a curar el seu patiment?

No es genial, que nosaltres que tenim pastilles de quasi tot, poguem prendre'ns una per calmar el dolor dels que no en tenen?

Salut

Nou repte pel 2011

Doncs sí. Després d'un magnífic 2010, atlèticament parlant. Després de debutar en marató a Barcelona, en distània Mig Ironman a Balaguer, i de quedar-ne satisfet d'ambues, em mereixia un descans. Be, això es el que he fet. Intentar gaudir d'alguns triatlons durant el pre-estiu i l'estiu. Banyoles, Triatló de la Vila, etc... Sense agobios, disfrutant-los.

Però, era hora de buscar nous objectius. D'intentar buscar aquell punt de motivació, que et fa gaudir de veritat d'aquestes coses. I juntament amb les meves kabretes, varem decidir que el primer dels objectius per el 2011 era, baixar de 3:30h. a la Marató de Sevilla. 

Fa 5 setmanes que hem començat un plannig com deu mana, ja era hora!! La veritat es que està sent dur, però els resultats es van notant. Ahir mateix, mitja de Tarragona. MMP amb 3 minuts menys que l'any passat. I amb molt bones sensacions.

Be, Sevilla ens espera al Febrer. A veure que hi passa.

Salut

Previ Mig Ironman de Balaguer - 5 dies per la cita de l'any

Doncs ja el tenim aquí. Aquest 2010, tenia per a mi dues grans cires, dues cites en majúscules. L'una, la Marató de Barcelona el mes de Març. L'altre, la més agosarada, la més boja, la més excitant, aquest triatló de llarga distància, el Mig Ironman de Balaguer.

Cert es que, la meva experiència en el món del Triatló es mes aviat irrisoria. Amb un parell de competicions Sprint i un Olímpic, de ben segur que els més puristes dirien que es una bogeria. Potser tindrien raó. Però, si no ho fos, ho fariem? Sincerament, crec que no. No ens enganyem, però. Darrera d'aquest Mig Ironman, hi ha molts quilòmetres d'entrenament. I quan dic molts, vull dir moltissims. A la carretera amb la bicicleta, al mar i la piscina nedant, i als carrers, corrent. Han estat uns mesos de no parar, de combinar-te els horaris per poder agafar la bici, escapar-te a la piscina o sortir a correr. I ara per fi arriba la recompensa a tot això en forma d'un Triatló, que espero sigui espectacular, en tots els sentits.

I ara be l'hora d'especular. Sincerament, l'ùnic que pretenc es acabar la cursa. I acabar en condicions com per a poder agafar el cotxe i tornar cap a casa. Però si, sempre hi ha, per molt que diem que l'únic que pretenem es acabar, un temps de referència, el qual volem batre. En el meu cas, les 6 hores i mitja. Si a més d'acabar la cursa, consegueixo fer-ho en menys de 6:30:00'' serà tot un èxit.

 En fi, ara toca patir els nervis, i no cansar massa el cos ni la ment, durant aquesta setmana. Tot esperant un dissabte 19 de Juny, que de ben segur no oblidaré mai.

Salut